Remarca el fet que Tirant lo Blanc feia realitat els desigs impossibles d'una època, concretats en la defensa de Constantinoble i la conquesta africana. Els problemes personals de Martorell (afer de Montpalau amb Damiata, etc.), es sublimarien en la novel.la; les paraules del cavaller de Muntalbà farien burleta de les del Gonçalvo d'Ixer, comendador de Muntalbà; el desastrat palau de Constantinoble representaria la caòtica llar de Martorell... Defén la "moralitat" d'actuació de Plaerdem. i Estefaniia, dins les lleis matrimonials abans de Trent. Compara la profunditat amorosa de Carmesina amb la simplicitat de la Félice del Guy de Warwick; encara que ambues parteixen d'iguals prejudicis de classe, i per això volen que els seus amants siguen perfectes cavallers, i no cortesans. Entwistle discuteix la versemblança i inversemblança d'aspectes militars (des de batalles fins a topònims), per tal de provar que Martorell, siguen les fonts antigues o modernes, ofereix solucions actualitzades sempre. Conclou interpretant les ambigües paraules de Cervantes en el que seria "the more obvious meaning: that the author should have been condemned to the galleys for his work!", i reprotxant Martorell que no hagués escrit un altre Quijote: "...With such a wealth of proverbs, why is there no Sancho? Why, with all his extraordinary gifts, did Martorell leave to Cervantes the writing of "el mejor libro del mundo?"