A T L À N T I D A
de
Lluïsa Cunillé
PERSONATGES
ELL
ELLA
DONA
|
|
|
|
A T L À N T I D A de Lluïsa Cunillé
PERSONATGES ELL ELLA DONA
|
Ella i Ell estan asseguts a la taula d´un bar davant d´una copa al costat d´una finestra
ELL.- Quina hora és?ELLA.- Falten deu minuts.
ELL.- Ens prenem la copa i pugem.
Pausa.
ELLA.- Tens cigarretes?ELL.- No.
ELLA.- N´agafem després a la màquina.
ELL.- Escolta...si ens conviden a sopar diem que ja ens han convidat. A la Gloria ells no la coneixen, oi?
ELLA.- No ho sé.
Pausa.
ELL.- No el volies amb gel, oi?ELLA.- No, ja està bé així... Saps...no estic molt segura que no coneguin la Glòria. És millor que els diguem que anem a casa de la teva mare.
ELL.- No, pensem en un altre lloc. (Pausa llarga) No et prens la copa?
ELLA.- Sí. (Pausa) Estic pensant que potser no podrem fumar a dalt...
ELL.- Tots dos fumen, em sembla. Recordo haver fumat a l´estiu al balcó...
Pausa.
ELLA.- (Mirant per la finestra, amunt) No es veu cap balcó...ELL.- Aquí no, però al darrere n´hi ha un.
Pausa.
ELLA.- Aquest matí al metro he vist com li robaven el portamonedes a una dona... M´he quedat tan parada que ni tan sols l´he avisat.Pausa.
ELL.- Quina línia era?ELLA.- Quan he reaccionat ja havien obert les portes del vagó.
ELL.- Hi havia molta gent?
ELLA.- Era la línia quarta.
ELL.- A on anaves...
ELLA.- A una tenda de mobles. Havia llegit que feien una liquidació i he anat a donar un cop d´ull.
ELL.- Com és que hi has anat en metro?
ELLA.- Ja havia portat el cotxe al taller...
ELL.- I has comprat alguna cosa?
ELLA.- No, no he trobat res que m´agradés.
Pausa.
ELL.- Jo he estat parlant amb la meva mare per telèfon... M´ha dit que a l´estiu se´n va de vacances amb un amiga. Però no m´ha volgut dir quina amiga era.ELLA.- T´ha dit a on anaven?
ELL.- Quan no li faig gaire cas s´inventa que coneix gent i que la conviden a tot arreu.
ELLA.- Jo això també ho feia de petita, m´inventava amigues i deia que anava a casa seva.
ELL.- També m´ha dit que de tant en tant li venien arcades, que tenia l´estómac capgirat.
ELLA.- Podries passar demà un moment a veure com està.
ELL.- Per telèfon fins i tot feia com si li vinguessin les arcades.
ELLA.- Potser era veritat...
Pausa.
ELL.- Tant de bo no haguéssim d´anar enlloc...ELLA.- Vols que truquem per dir que no hi anem?
ELL.- Tan tard?
ELLA.- (Mirant per la finestra) De tota manera no hi ha ningú encara...
Pausa.
ELL.- (Mirant per la finestra) Potser ens esperen a les fosques...ELLA.- No han encés cap llum en tota l´estona que som aquí.
ELL.- Quant falta.
ELLA.- Cinc minuts. Com és que no portes rellotge?
ELL.- Me l´he descuidat a la feina. (Pausa) Què volies comprar a la tenda de mobles?
ELLA.- De fet només hi he anat a mirar. He anat molt aviat per no trobar-me gent.
ELL.- I aquella dona?
ELLA.- Quina dona?
ELL.- Aquella dona del metro... Al final se n´ha adonat que li havien robat el portamonedes?
ELLA.- No ho sé, jo he baixat abans que ella... Si tornés a veure el lladre seguramente el reconeixeria, li he vist molt bé la cara.
Pausa.
ELL.- La meva mare m´ha preguntat per tu. Com estaves...ELLA.- Li has donat records?
ELL.- Em sembla que volia saber si encara estàvem junts. Tu li caus molt bé...
ELLA.- Fa temps que no ens veiem...
ELL.- Però se´n recorda, no sé... (Pausa) Per què amagues les mans a sota la taula?
ELLA.- Què...
ELL.- No sé per què em posa nerviós que la gent amagui les mans a sota la taula...
ELLA.- No les amago...
ELL.- A l´edat mitjana estava prohibit amagar les mans davant de ningú. Sempre havien d´estar ben a la vista. Ho vaig llegir en un llibre d´història... (Pausa) No t´ho creus?
ELLA.- Saps que em va dir la teva mare l´última vegada que la vaig veure?
ELL.- Què...
ELLA.- Em va preguntar si alguna vegada havia fet un sacrifici per algú...
ELL.- Un sacrifici?
ELLA.- Sí...
ELL.- I tu què li vas dir...
ELLA.- No me´n recordo...
Pausa.
ELL.- Per què no véns demà...ELLA.- A casa de la teva mare?
ELL.- Sí, així m´acompanyes...
ELLA.- Demà treballo tot el dia...
ELL.- Pensava anar-hi per la tarda...
ELLA.- A quina hora...
ELL.- No ho sé, depèn... Saps que volen aixecar un altre pont a sobre del riu? Els de l´Ajuntament m´han llogat no sé quants cotxes perquè demà posen la primera pedra al riu.
ELLA.- Jo a la tarda he d´anar a ensenyar un casa i queda una mica lluny. Espero que demà ja tingui el cotxe arreglat.
ELL.- Segurament colapsaran el centre.
ELLA.- És a la tarda?
ELL.- I això que de l´Ajuntament fins al riu no hi ha ni un quilòmetre...
ELLA.- Però és a la tarda?
ELL.- No, al matí... Tu creus que deuen tenir aspirines aquí?
ELLA.- Tens mal de cap?
ELL.- Una mica. He passat al costat d´una màquina trepadora i se m´ha quedat un xiulet al cap.
ELLA.- Sents un xiulet?
ELL.- Sí, quan tot està en silenci el sento a totes dues orelles...
ELLA.- Demà ja t´haurà passat.
Pausa.
ELL.- Com és que no et prens la copa?ELLA.- Ja me la prendré.
ELL.- Una copa si te la prens després de deu minuts que te l´han servit perd el cinquanta per cent del seu efecte.
Pausa.
ELLA.- (Mirant per la finestra) Quin vent que fa...ELL.- Mentre no plogui...
ELLA.- No sembla que estigui massa núvol...
Pausa.
ELL.- Estàs molt cansada?ELLA.- Faig cara de cansada?
ELL.- Sí, una mica.
ELLA.- Volia passar per casa per dutxar-me i al final no hi he passat...
ELL.- Jo també he vingut directament de la feina... Se´m veu bruta la camisa?
ELLA.- La camisa?
ELL.- Sí, si se´m veu bruta...
ELLA.- No...
ELL.- Hauria de fer instal.lar una dutxa a la feina... És clar que amb aquell lavabo tan petit no sé si hi cabria... (Pausa) Quant pot valer un pis aquí?
ELLA.- Depèn...
ELL.- Més o menys...
ELLA.- T´agrada aquest barri?
ELL.- I a tu?
ELLA.- Queda massa a prop del riu...
ELL.- Fa anys que no es desborda el riu...
ELLA.- Hi ha molta humitat...
ELL.- En un àtic també es nota la humitat?
ELLA.- Els pisos de vora el riu no són massa alts... No tenen més de tres pisos d´alçada i l´àtic.
Pausa.
ELL.- Tu te´n recordes quan es va desbordar el riu?ELLA.- Jo encara no vivia aquí...
ELL.- Ah no?
ELLA.- Quan vaig arribar ja feia un parell d´anys d´allò...
ELL.- Jo només em recordo que plovia molt i que no em deixaven sortir de casa. (Pausa) Com és aquella casa on aniràs demà?
ELLA.- No ho sé, encara no l´he vista. Només n´he vist unes fotos...
ELL.- No et fa por obrir un dia la porta d´una d´aquestes cases i trobar-hi algú a dintre?
ELLA.- Ja m´he trobat algú.
ELL.- Un lladre?
ELLA.- No, algú de la casa que no m´esperava que hi fos...
ELL.- I un lladre...no te l´has trobat mai?
ELLA.- Abans d´entrar procuro fer força soroll perquè tinguin temps de marxar...
ELL.- I si no marxen?
ELLA.- Sempre marxen. La veritat és que em fan més por els gossos, sobretot quan no els tenen lligats...
ELL.- T´ha mossegat algun?
ELLA.- No, encara no, però sí que m´han bordat uns quants...
ELL.- Jo una vegada em vaig trobar un gat a dintre del motor d´un cotxe. Es veu que buscava l´escalfor del motor. Imagina´t si arribo a engegar el cotxe sense mirar abans el motor...
Pausa.
ELLA.- Si vols demà et puc trucar al migdia per quedar i anar a veure la teva mare...ELL.- Al migdia no sé ben bé on seré...
ELLA.- Et puc trucar al mòbil...
ELL.- L´he perdut. No sé on el tinc...
ELLA.- Doncs truca´m tu a l´oficina...
ELL.- Al migdia?
ELLA.- Sí, a les dues o a dos quarts...
ELL.- No tens por que et demani un sacrifici?
ELLA.- Què...
ELL.- La meva mare, que te´l demani demà el sacrifici...
ELLA.- Quin sacrifici...
ELL.- No ho sé...un...
ELLA.- No vols que hi vagi?
ELL.- És clar, jo ho dic per tu...
ELLA.- A tu te n´ha demanat algun...
ELL.- De sacrifici? No...
ELLA.- Deu enyorar el teu pare...
ELL.- Després de tant de temps? No, no crec que sigui això.
ELLA.- Quan jo m´inventava allò de les amigues el que més ràbia em feia és que ningú no em cregués...
ELL.- Vols dir que he de fer veure que em crec tot el que em diu?
ELLA.- Potser és de debò que se n´anirà de vacances amb una amiga...
ELL.- I per què no em vol dir qui és?
ELLA.- No ho sé... (Pausa) Hauríem de començar a pensar a on anirem nosaltres de vacances... És clar que les millors vacances sempre han estat les que no hem planificat gaire, oi?
ELL.- (Mirant per la finestra) Mira...han encès un llum...
Pausa.
ELLA.- És al pis del costat.ELL.- Com ho saps...
ELLA.- A cada replà hi ha dos pisos. Ho he vist al porter automàtic. Tu hi has vingut un parell de vegades, no?
ELL.- No, només una vegada i ja fa un parell d´anys, quan encara no tenien el pis arreglat...
ELLA.- I com és...
ELL.- El pis? No me´n recordo massa bé... Només em recordo del balcó del darrere...
Pausa.
ELLA.- Encara et fa mal de cap?ELL.- Sí...
ELLA.- Demana l´aspirina...
ELL.- Sí, ja la demanaré...
Pausa. Ell somriu.
ELLA.- Què passa...ELL.- Estava pensant que si demà volgués podria llogar a l´alcalde un cotxe sense frens...
ELLA.- L´alcalde no té un cotxe oficial?
ELL.- Sí, però l´agafa molt poques vegades... Demà el més segur és que agafi un dels meus.
ELLA.- Però conduirá ell?
ELL.- No, deu tenir un xofer que el deu portar a tot arreu...
ELLA.- Tu hi aniràs?
ELL.- Tot i que els xofers deuen revisar els frens... Així que al final no servirà de res...
ELLA.- Tu no hi aniràs?
ELL.- A on...
ELLA.- Al riu, amb els de l´Ajuntament...
ELL.- No, no hi aniré. Massa enrenou. A més algú s´ha de quedar per si de cas.
ELLA.- Per si de cas?
ELL.- Sí, per si necessiten més cotxes, o hi ha algun problema a última hora...
Pausa.
ELLA.- (Mirant a la seva bossa)Tens monedes pel tabac? Jo només porto bitllets...ELL.- No, jo tampoc no en porto...
ELLA.- És igual, quan paguem ja demanaré canvi... (Treu una cosa de la bossa) Mira...
ELL.- D´on ho has tret?
ELLA.- L´he comprat al passadís del metro...
Ella dóna corda a una mena de ninot petit i tots dos se´l miren fins que s´acaba la corda. Ell agafa el ninot i se´l mira de prop.
ELLA.- Es dóna la corda per aquí...ELL.- No, mirava d´on era...
ELLA.- No ho sé, m´ha fet gràcia... Em sembla que és la primera vegada que compro res al metro.
Pausa. Ell li torna el ninot de corda.
ELL.- El pots penjar al vidre del cotxe...Obscuritat.
2 Ell i Ella són al carrer al costat d´un telèfon públic. Tots dos fumen. Al començament bufa una ràfega de vent.
ELLA.- (Amb l´auricular a l´orella) No s´hi posa ningú...ELL.- No hi ha el contestador posat?
ELLA.- No.
Pausa.
ELL.- Què fem...ELLA.- Ens esperem cinc minuts i tornem a trucar.
ELL.- Segur que has trucat al seu número?
ELLA.- El que m´has dit tu...
ELL.- Què els deu haver passat...
ELLA.- No ho sé...
ELL.- És estrany que no hi hagi el contestador posat...
Pausa llarga.
ELLA.- (Mirant amunt) Sí que vola baix aquell avió...ELL.- (Mirant amunt) Sí...
ELLA.- Cap on et sembla que va...
ELL.- Va cap a l´aeroport...
ELLA.- Com ho saps...
ELL.- Perquè vola molt baix...
ELLA.- Potser acaba d´enlairar-se...
ELL.- Potser sí...
Pausa llarga
ELLA.- No, tenies raó, va cap a l´aeroport..Pausa.
ELL.- Tornem a trucar?ELLA.- Encara no han passat els cinc minuts. (Pausa) A on vas perdre el mòbil...
ELL.- Si sabés el lloc no l´hauria perdut...
ELLA.- Potser te l´ha agafat algú i ara mateix estigui trucant a arreu del món...
ELL.- L´he donat de baixa.
ELLA.- Avui?
ELL.- No, fa un parell de dies. (Pausa) T´has fixat que aquell edifici té quatre pisos?
ELLA.- Quin...
ELL.- Abans m´has dit que a prop del riu no hi havia edificis de més de tres pisos...
ELLA.- No, he dit tres pisos i l´àtic...
Pausa.
ELL.- Almenys aquí no estan totes les voreres aixecades... A prop de la feina està tot aixecat... No hi ha una vorera sencera...ELLA.- Estan canviant les conduccions de gas de tota la ciutat.
ELL.- El gas?
ELLA.- Sí, ja fa dies que han començat a aixecar els carrers...
ELL.- Però com pot ser que les canviïn totes alhora?
ELLA.- No les canvien alhora, ho fan per barris em sembla...
ELL.- No m´imagino el que deu ser vint màquines trepadores treballant alhora... (Ella s´asseu a la vorera) T´embrutaràs...
ELLA.- No està brut.
Pausa.
ELL.- Et fan mal les sabates?ELLA.- De fet és una sabata la que em fa mal...
ELL.- No semblen noves...
ELLA.- No, no són noves.
Pausa.
ELL.- Abans regaven els carrers per la nit...ELLA.- Què...
ELL.- Els carrers...abans els regaven per la nit...
ELLA.- A l´estiu encara els reguen, em sembla...
Pausa.
ELL.- Saps com m´entretenia quan era petit i plovia? Llençava coses al costat de la vorera i les perseguia fins que arribaven a un desguàs i quan eren a punt de caure a dins les salvava.ELLA.- Mira...un gat... (Pausa) El veus?
ELL.- No... On és...
ELLA.- A sota aquell cotxe... (Pausa) Ja ha marxat... (Pausa) A casa una vegada vam tenir una gata que només es deixava tocar per la meva germana, els altres no ens deixa ni acostar-nos... Era tota negra amb una taca a la panxa de color blanc... Per la nit només se li veien els ulls...
Pausa.
ELL.- Com està la teva germana?ELLA.- Bé suposo, fa dies que no ens truquem...
ELL.- Encara viu amb en Carles?
ELLA.- Sí.
Pausa.
ELL.- Què tens a la sabata?ELLA.- No sé, em fa mal a la planta del peu... (Pausa) T´has adonat que tu també amagues les dues mans?
ELL.- Què...
ELLA.- Les mans... Tu també les amagues a les butxaques...
ELL.- No és el mateix...
ELLA.- Per què no...
ELL.- Ara som al carrer...
ELLA.- A l´edat mitjana es podien amagar les mans al carrer?
ELL.- És clar, pensa en aquelles capes que portaven fins als peus...
ELLA.- A l´edat mitjana portaven armadures...
ELL.- Aleshores es podia fer gairebé tot al carrer. Era a dintre les cases que s´havia d´anar amb compte.
ELLA.- Això també ho vas llegir en aquell llibre d´història?
ELL.- Sí, encara deu córrer per casa de la meva mare... Quan hi anem demà el buscaré i ja te´l ensenyaré.
ELLA.- No sé si demà hi podré anar. Hauria de ser a partir de les deu.
ELL.- De la nit?
ELLA.- Sí...
ELL.- No crec que tan tard ens obri la porta...
ELLA.- Jo no puc més aviat...
ELL.- De nit no obre la porta a ningú.
ELLA.- Doncs hi vaig un altre dia que hi vagis tu... El cap de setmana si vols...
Pausa. Ell va cap al telèfon i marca un número i després d´uns moments penja. Pausa. Torna a marcar un número. Pausa.
ELL.- Hola...sóc jo... Per què has trigat tant a despenjar? (Pausa) Com estàs... (Pausa) Vols que el truqui jo? (Pausa) Si vols demà passo un moment... Però hauria de ser a partir de les deu... Ho dic perquè... (Pausa. Posa una moneda al telèfon. Pausa) No...és que he posat una moneda... Sóc al carrer trucant... (Pausa) Res... Escolta... (Pausa) Escolta, segurament vindré amb algú, amb la Marta.... (Pausa) Sí, ara és aquí amb mi... (Pausa) Per què... (Pausa) Sí, però... (Pausa) Digue-m´ho a mi i jo ja li ho diré... (Pausa. A Ella) Vol parlar amb tu...la meva mare...ELLA.- Per què...
ELL.- No ho sé...no m´ho vol dir...
Ella va cap al telèfon i s´hi posa
ELLA.- Hola... (Pausa) Sí, com està? (Pausa) Sí, es veritat... (Pausa) No li sembla tard? (Pausa) Com? (Pausa) D´acord... (Pausa) És clar... (Pausa) Sí, encara és aquí... Vol que s´hi posi... (Pausa) Què... (Pausa) Sí, d´acord... (Pausa) Sí... (Pausa) Fins demà... (Pausa) Adéu... (Penja el telèfon)ELL.- Què t´ha dit...
ELLA.- Que li sembla bé que hi anem demà a les deu.
Pausa
ELL.- No t´ha dit res més?ELLA.- Em vol demanar una cosa.
ELL.- Què...
ELLA.- M´ho dirà demà.
ELL.- No li ho has preguntat...?
ELLA.- Sí, però no m´ho ha dit.
ELL.- Potser és aquell sacrifici...
ELLA.- Per què l´has trucat?
ELL.- Per si demà hi podíem anar a partir de les deu, si li anava bé a ella... (Pausa) Si vols no hi anem...
ELLA.- Sí, ja li he dit que hi aniríem.
Pausa
ELL.- Què fem...ELLA.- T´has embrutat...
ELL.- A on...
ELLA.- Et deus haver recolzat en alguna banda...
ELL.- El telèfon no està massa net...
Pausa.
ELLA.- Semblava que estigués bé la teva mare...que no tingués arcades...ELL.- No...a mi també m´ha dit que es trobava més bé. No m´he recordat de dir-li allò del pont...que demà posen la primera pedra del pont... Segur que li hauria agradat veure-ho per la televisió.
ELLA.- Ho fan per la televisió?
ELL.- Sí, passen tot el que té a veure amb l´Exposició Universal.
Bufa una ràfega de vent.
ELLA.- Falten sis anys per a l´Exposició Universal, oi?ELL.- Cinc i mig... (Pausa) Què fem... Podem anar-hi i trucar el timbre una altra vegada a veure si ja han arribat...
ELLA.- Si no contesten el telèfon vol dir que no hi són...
ELL.- Potser mentre anem cap allà arriben...
ELLA.- Potser ens hem confós nosaltres, potser no era avui que hi havíem d´anar...
ELL.- És clar que era avui, vaig parlar amb l´Eduard fa una setmana i vam quedar per avui, segur...
ELLA.- Doncs així els deu haver passat alguna cosa...
ELL.- Què...
ELLA.- No ho sé... (Pausa. Ella es disposa a trucar per telèfon)
ELL.- Què fas...
ELLA.- Truco a la meva germana...
ELL.- Per què...
Pausa llarga.
ELLA.- (Penja) Té el contestador posat... Si hagués estat podríem haver anat a casa seva...no viu gaire lluny...ELL.- Almenys té el contestador posat... (Pausa) Els podríem deixar una nota a sota la porta... Tens un paper?
ELLA.- Què hi vols posar?
ELL.- Doncs...que hem vingut i que no els hem trobat... I que ens truquin... Tens el paper?
Ella busca a la seva bossa i li dóna una llibreta petita.
ELLA.- (Mentre ell escriu) És millor que el deixis a la seva bústia...el paper...ELL.- Poso el teu nom també...
ELLA.- Què...
ELL.- A sota...poso tots dos noms...
ELLA.- Sí, molt bé.. (Pausa) T´has fixat en aquell cotxe...?
ELL.- Quin cotxe...
ELLA.- Hi ha algú a dintre, oi?
ELL.- Sí...
ELLA.- És aquí des que hem arribat...
Pausa.
ELL.- No crec que hagi pogut sentir res...està massa lluny...ELLA.- Què és un home o una dona?
ELL.- No ho veig bé... (Pausa) Té l´antena aixecada, deu estar escoltant la ràdio.
ELLA.- Tu sents alguna cosa?
ELL.- No...
ELLA.- Jo tampoc...
ELL.- La deu tenir fluixa. No tots els que tenen ràdio al cotxe la posen alta...
ELLA.- Per què el defenses?
ELL.- No el defenso... No ha fet res perquè l´hagi de defensar...(S´aixeca una ràfega de vent i a Ell se li escapa el paper de la mà i l´ha de collir de terra). S´ha embrutat.... (Prova de netejar el paper amb la mà) No el podem posar així a la bústia...
ELLA.- Escriu-ne una altra...
ELL.- Et toca escriure-la a tu...
ELLA.- Jo?
ELL.- Tens un bolígraf?
ELLA.- Sí, em sembla que sí...
ELL.- Doncs va...escriu-la... (Li toma la llibreta)
ELLA.- (Treu de la bossa un bolígraf) Què hi has posat tu...?
ELL.- Ho vols copiar?
ELLA.- No, és igual...
ELL.- No...té... (Li dóna el paper. Pausa) No entens la lletra?
ELLA.- Sí.
Ella es posa a escriure la nota. Obscuritat.
Ella es gronxa en un columpi d´un parc mentre Ell està dempeus. El columpi grinyola.
ELL.- Fa molt de soroll...ELLA.- Què...
ELL.- El columpi...fa molt de soroll...
ELLA.- Encara et fa mal de cap?
ELL.- Una mica.
Ella es deixa de gronxar i es queda asseguda al columpi.
ELLA.- És més divertit quan no toques de peus a terra.ELL.- De petita et gronxaves aquí?
ELLA.- Sí, però hi havia un altre columpi, no era aquest mateix columpi...
ELL.- No recordo haver vingut mai a jugar aquí de petit...
ELLA.- A on jugaves...
ELL.- Generalment a la vora del riu...
ELLA.- A mi em quedava massa lluny...
ELL.- La meva escola era bastant a prop del riu...
ELLA.- Sí, recordo que un dia me la vas ensenyar...
Pausa
ELL.- Segur que de petits més d´un cop ens devíem creuar pel carrer...ELLA.- Nosaltres?
ELL.- Sí, el que passa és que anàvem distrets...
ELLA.- És clar...
Somriuen. Pausa
ELL.- Aquella estàtua també hi era?ELLA.- Sí...
ELL.- De qui és...
ELLA.- No ho sé...
ELL.- No hi pujaves mai?
ELLA.- A l´estàtua? No, és massa alta...
ELL.- És més alt el tobogan...
ELLA.- Però el tobogan té una escala... (Pausa) Tots aquells arbres d´allà no hi eren, només aquells dos d´allà...
ELL.- A la meva escola només hi havia un tobogan tot rovellat i sempre estava ocupat pels més grans... (Pausa) M´ha caigut una gota...
ELLA.- Plou?
ELL.- No ho sé...
Pausa
ELLA.- No sembla que plogui encara...ELL.- Tant de bo hagués dut el cotxe...
ELLA.- Podem agafar un taxi...
ELL.- La veritat és que no recordava que havies de dur el teu al taller...
Pausa
ELLA.- Espero que el tinguin arreglat per demà...ELL.- Què...
ELLA.- Dic que tant de bo el tinguin arreglat per demà, el cotxe...
ELL.- No sé si te´n podré deixar un per demà...
ELLA.- Per la tarda tampoc?
ELL.- Més val que no hi comptis gaire...
ELLA.- Si no hagués d´anar tan lluny no em faria res agafar un taxi...
Pausa
ELL.- Sabies que jo vaig treballar unes setmanes de taxista?ELLA.- Tu?
ELL.- Sí, un amic meu va tenir un accident i durant unes setmanes em va passar el seu taxi...
ELLA.- Quants anys tenies?
ELL.- No sé, uns vint-cinc anys...
ELLA.- I treballaves molt?
ELL.- Què vols dir?
ELLA.- Si agafaves molts passatgers...
ELL.- Sí, no estava malament... El que passa és que li havia de passar la meitat dels guanys a aquell amic, l´amo del taxi...
Pausa
ELLA.- Jo una vegada vaig treballar a la recepció d´un hotel, un estiu només...ELL.- Sí, em sembla que ja m´ho vas dir...
ELLA.- A la nit la gent em trucava per telèfon per demanar les coses més estranyas...
ELL.- Quines coses...
ELLA.- No t´ho vaig explicar?
ELL.- No, això no...
Pausa
ELLA.- Recordo un home que a mitjanit em va demanar que li reservés un bitllet d´avió per anar-se´n a primera hora del matí i l´endemà quan va baixar a esmorzar no es recordava d´haver-me demanat res...ni tan sols d´haver despenjat el telèfon per trucar...ELL.- Devia ser somnàmbul...
ELLA.- De vegades algú també demanava l´ascensor des de dalt i després no baixava ningú...
ELL.- Quant de temps hi vas treballar?
ELLA.- Uns quants mesos...
ELL.- Un estiu?
ELLA.- Un estiu i tota una tardor.
Pausa
ELL.- A on t´agradaria anar de vacances?ELLA.- I a tu?
ELL.- No ho he pensat encara...
ELLA.- Podríem anar a la costa, tinc ganes de banyar-me al mar.
ELL.- A un hotel o a un apartament?
ELLA.- Si cuines tu anem a un apartament...
ELL.- Aleshores et tocarà anar a comprar a tu...
ELLA.- És clar...
ELL.- Potser és millor que anem a un hotel...
ELLA.- Per què... N´agafem un de petit, que tingui una habitació per no haver de netejar gaire...
ELL.- Te´n cuides tu de buscar-lo?
ELLA.- Sí, demà m´hi posaré. En buscaré un que estigui a prop d´ un mercat...
Pausa
ELL.- Vols que demà truqui jo els del taller perquè es donin pressa amb el teu cotxe?ELLA.- No...estic pensant que potser hi aniré demà passat a veure aquella casa, per un dia no crec que passi res...
ELL.- Segur?
ELLA.- És qüestió de fer un parell de trucades a primera hora...
ELL.- Si no fos per allò del pont no hi hauria cap problema...
ELLA.- També podria ser que el cotxe estigués arreglat demà al matí... (Bufa una ràfega de vent. Pausa) Saps el que em feia més por d´aquell hotel on treballava?
Pausa
ELL.- Què...ELLA.- La piscina.... El reflexe blau que entrava per la finestra des de la piscina no el podia suportar.
ELL.- Devia ser un bon hotel si hi havia piscina...
ELLA.- Sempre que podia apagava els focos de dins la piscina... Tot i que no es banyava ningú els deixaven encesos tota la nit...
ELL.- Quan jo conduia aquell taxi el que més por em feia era que pugés un borratxo... Per sort mai no en vaig agafar cap. És clar que jo no treballava de nit...
ELLA.- I la pluja?
ELL.- La pluja?
ELLA.- No et feia por que plogués mentre conduies el taxi?
ELL.- No, perquè aleshores hi havia més feina, si plovia gairebé tenia el doble de feina...
ELLA.- Devies conèixer molt bé la ciutat...
ELL.- No et pensis, moltes vegades havia de preguntar la ruta als passatgers,i més o menys sempre hi arribàvem...
ELLA.- I ara?
ELL.- Ara?
ELLA.- Què et fa por de la feina?
ELL.- Doncs...que algú no em torni un cotxe o que el llencin d´un barranc o una cosa així...
Pausa
ELLA.- En aquell carrer vivia una amiga meva...ELL.- En aquell?
ELLA.- Sí.
Pausa
ELL.- I l´amiga que et vas inventar on vivia?ELLA.- De fet em vaig inventar unes quantes, no sempre anava a casa de la mateixa...
ELL.- I a casa teva no van saber mai que no era veritat?
ELLA.- No, no els ho vaig dir mai.
ELL.- A la teva germana tampoc?
ELLA.- Sí, a ella sí, però com que era molt més petita que jo li vaig dir uns quants anys després.
Pausa
ELL.- Sempre m´ha semblat que no li queia gaire bé a la teva germana...ELLA.- Per què ho dius?
ELL.- No ho sé, és una sensació...
ELLA.- A mi mai no me n´ha dit res...
ELL.- Heu parlat alguna vegada de mi?
ELLA.- Sí, és clar...però ella mai no m´ha dit que li caiguessis malament ni res...
Pausa
ELL.- Quants anys us porteu?ELLA.- Amb la meva germana? Set.
ELL.- Em creia que us portàveu menys... La veritat és que no us assembleu gaire...
ELLA.- Ella s´assembla al meu pare i jo a la meva mare...
ELL.- I jo a qui m´assemblo?
ELLA.- Tu? Al teu pare...
Pausa. Ella surt d´escena.
ELL.- A on vas...ELLA.- A mirar de qui és l´estàtua.
Pausa. Obscuritat.
4 Ella i Ell es troben damunt d´un pont que travessa un riu.
ELLA.- Què has llançat?ELL.- Una pedra...
ELLA.- Tu no sents olor de gas?
ELL.- De gas? No...
ELLA.- Deuen ser les obres...
ELL.- Potser és el riu...
ELLA.- No fa olor de gas... (Pausa) Podríem agafar un taxi aquí...
ELL.- Encara et fa mal el peu?
ELLA.- No, no gaire.
Pausa
ELL.- Allà sembla que hi ha algú que també espera un taxi.ELLA.- On...
ELL.- Allà...al final del pont... (Pausa) En aquella banda és on construiran el nou pont.
ELLA.- Tan a prop?
ELL.- Aquest el deixaran per la gent i aquell només hi podran passar els cotxes.
Pausa
ELLA.- Es veuen grues pertot arreu.ELL.- D´aquí a cinc anys haurà canviat tot...
ELLA.- La veritat és que jo ara estic venent més cases que mai.
ELL.- Jo també tinc molta feina, potser hauria de contractar algú més i tot.
ELLA.- Em podries contractar a mi...
ELL.- I la teva feina?
ELLA.- I si et contractés jo?
ELL.- Per vendre cases?
ELLA.- Segur que ho faries molt bé...
ELL.- De debò em contractaries?
ELLA.- Per què no...
Pausa.
ELL.- Quants anys ha de tenir una casa perquè sigui antiga?ELLA.- Antiga?
ELL.- Sí...
ELLA.- Depèn de la casa...
ELL.- La casa de la meva mare és antiga o és vella?
ELLA.- La teva mare es vol vendre la casa?
ELL.- No que jo sàpiga. De tota manera la casa no és seva, és del meu oncle.
Pausa
ELLA.- Potser em vol parlar d´això de la casa demà...ELL.- No ho crec.
ELLA.- Què em vol demanar doncs...
ELL.- Ja t´ho dirà demà...
ELLA.- Però tu ho saps...?
ELL.- No, a mi no m´ha dit res...
ELLA.- Potser ens ho vol demanar a tots dos...
ELL.- El sacrifici?
ELLA.- Sí, el que sigui...
Pausa.
ELL.- Quants metres diries que hi ha fins a baix?ELLA.- No ho sé...
ELL.- Quan es va desbordar el riu l´aigua va arribar fins a la plaça de l´Ajuntament.
ELLA.- Devia ser impressionant...
ELL.- De fet jo no ho vaig veure...
Pausa
ELLA.- No sembla que vingui cap taxi...ELL.- Si fos dissabte ja n´haurien passat un bon grapat...
Pausa
ELLA.- Aquell home ja ha marxat...Pausa
ELL.- Potser no esperava cap taxi. Potser esperava que passéssim nosaltres per saltar del pont... No seria la primera vegada...ELLA.- Així potser hem impedit que es matés...
ELL.- O ha marxat a un altre pont...
ELLA.- No, segur que s´ho ha repensat i ha tornat a casa seva...
ELL.- No, el més segur és que tingués una cita amb algú i l´hagin plantat... (Somriuen. Bufa una ràfega de vent. Pausa) Alguna vegada t´has embolicat amb algú altre des que estem junts?
ELLA.- Què...
ELL.- Si t´has embolicat amb algú des que estem junts...
ELLA.- No. I tu?
ELL.- No.
ELLA.- Si m´hagués embolicat amb algú t´ho hauria dit.
ELL.- La veritat és que jo fa un parell de mesos hi vaig està ben a prop... T´ho vaig voler dir aleshores però no sé per què no t´ho vaig dir...
ELLA.- Jo una vegada també vaig estar a prop i tampoc no t´ho vaig dir.
ELL.- Amb qui?
ELLA.- Era un amic que feia anys que no veia... Va passar fa temps...
ELL.- Jo fa un parell o tres de mesos...
ELLA.- I per què no ho vas fer?
ELL.- No ho sé.... I tu?
ELLA.- Feia poc que tu i jo estàvem junts i bé...tampoc no n´estava molt segura...
ELL.- Vols dir que ara ho faries?
ELLA.- No ho sé...potser sí...
Tots dos somriuen.
ELL.- Segur que si un dia t´emboliques amb algú serà en una d´aquelles cases que et toca vendre...ELLA.- La majoria d´aquestes cases estan buides, són fredes i no tenen cortines...
ELL.- I com t´ho fas per parar-los els peus...
ELLA.- Procuro no tancar-me en cap habitació amb ningú. Ja vaig tenir un ensurt al començament...i n´he après molt des d´aleshores...
ELL.- Quin ensurt vas tenir...
ELLA.- Fa molt de temps, ni ens coneixíem encara..
ELL.- Què va passar...
ELLA.- Es pot dir que vaig haver de fugir per cames...
ELL.- De debò?
ELLA.- Sí...
ELL.- I el vas denunciar?
ELLA.- No...aleshores començava a treballar i no volia que ningú ho sabés...
ELL.- Per què no m´ho has dit mai...
ELLA.- T´ho dic ara... A més, em pensava que si t´ho explicava em diries que canviés de feina o una cosa així...
ELL.- I no vas pensar a deixar la feina després d´allò?
ELLA.- Sí, però no ho vaig fer...
ELL.- M´ho hauries d´haver dit...
ELLA.- No li vaig dir a ningú...
Pausa.
ELL.- Saps...tots dos hauríem de treballar fins a l´Exposició Universal i després plegar.ELLA.- Què...
ELL.- Prendre´ns un any sabàtic... Entre tots dos tindrem bastants diners... Ho podríem fer...
ELLA.- I després de l´any sabàtic?
ELL.- Després potser podríem muntar alguna cosa plegats...
ELLA.- Vols deixar el lloguer de cotxes?
ELL.- De tota manera després de l´Exposició Universal haurà una davallada molt forta, ja saps... Segur que aleshores no vendràs ni la meitat de cases que vens ara... I amb el lloguer de cotxes passarà el mateix...
ELLA.- Has pensat alguna cosa que t´agradaria fer...?
ELL.- No, de fet se m´ha ocorregut ara... Les millors idees sempre les tinc amb lluna plena...
ELLA.- (Mirant amunt) On és la lluna... Ah, sí... (Pausa) Al final el vent s´ha endut els núvols...
Pausa
ELL.- Al final no m´has preguntat amb qui vaig estar a punt d´embolicar-me...ELLA.- Amb qui...
ELL.- Va ser en un viatge... Al mateix bar de l´hotel prenent una copa...
ELLA.- Ho tenies fàcil...
ELL.- Sí, perquè a més tots dos viatjàvem sols... El recepcionista recordo que no ens treia els ulls de sobre. I el cambrer fins i tots va baixar la llum i va posar música...
ELLA.- Estaveu sols al bar?
ELL.- Era com si tothom ja sabés que ens anàvem a embolicar...
ELLA.- Tothom?
ELL.- Sí, el cambrer i el recepcionista... Ella s´havia de llevar l´endemà molt d´hora, i em va dir que pujava a l´habitació però que encara trigaria una hora a anar a dormir.
ELLA.- I tu no hi vas pujar...
ELL.- Em vaig quedar una hora al bar i després vaig pujar a la meva habitació.
Pausa.
ELLA.- No t´agradava?ELL.- Sí... No sé, em sembla que vaig estar esperant que el cambrer marxés perquè no volia que em veiés pujar de seguida...però com que no va marxar...
ELLA.- Així no hi vas pujar per culpa del cambrer?
ELL.- Sí, es pot dir que sí... (Somriuen) I tu...per què no et vas embolicar amb aquell amic?
ELLA.- Vam dir que ens trucaríem per quedar però cap dels dos no va trucar l´altre...
ELL.- Com se deia?
ELLA.- Víctor, per què...
ELL.- No...per si havia trucat i potser havia contestat jo i d´alguna manera l´hagués desanimat...
ELLA.- Tu en el seu lloc t´hauries desanimat?
ELL.- Potser sí...
Somriuen. Pausa llarga
ELLA.- Abans quan he trucat a la meva germana sí que hi era..ELL.- Què vols dir...
ELLA.- No hi havia el contestador posat, s´hi ha posat ella i aleshores he penjat... De sobte he pensat que no em venia molt de gust anar ara a casa seva...
Pausa
ELL.- La veritat és que jo tampoc no tenia moltes ganes d´anar-hi...ELLA.- I per què no m´ho has dit...
ELL.- M´ha semblat que tu sí tenies ganes... (Mirant cap a una banda) Un taxi lliure... A veure si ve cap aquí...
Pausa
ELLA.- A on anirem?ELL.- On vols anar?
ELLA.- No ho sé...
ELL.- Tenim temps de rumiar-ho fins que arribi al pont...
Bufa una ràfega de vent. Obscuritat.
Ell i Ella es troben en un carreró sense sortida, a la part de darrere d´un edifici, al costat d´una porta entreoberta. Més enllà hi ha una altra porta més petita i vella. De fons se sent soroll de gent i música. Tots dos es disposen a fumar.
ELL.- Sento el xiulet a totes dues orelles.ELLA.- Vols dir que no ve de dintre?
ELL.- No, és el xiulet d´abans però més fluix... Com si vingués un tren però encara estigués molt lluny...
Pausa
ELLA.- I de quina banda ve el tren...?ELL.- D´aquella, em sembla...
Somriuen. Pausa
ELLA.- Tu has begut molt?ELL.- No, no gaire. I tu?
ELLA.- Una copa i prou...
ELL.- Jo m´hi pres dues però hi havia més gel que res...
Pausa
ELLA.- Potser no hauríem de fumar...ELL.- Per què...
ELLA.- Encara se sent la pudor de gas...
ELL.- Per aquí no he vist cap vorera aixecada...
ELLA.- Tu no sents la pudor?
ELL.- Una mica... (Pausa) Amb qui parlaves abans?
ELLA.- Amb la relacions públiques... Em sembla que ella sí que estava una mica beguda...
ELL.- Al lavabo hi havia algú que plorava.
ELLA.- Al lavabo?
ELL.- Estava tancat en un wàter. Era un noi molt jove...
ELLA.- Li has preguntat què li passava?
ELL.- He trucat a la porta i llavors ha deixat de plorar...
ELLA.- El lavabo de dones estava ple de gent que fumava...
Pausa.
ELL.- De què heu parlat amb la relacions públiques...ELLA.- De res, de la discoteca... Es veu que l´amo de la discoteca també vol aguantar fins a l´Exposició Universal i després plegar.
ELL.- No sembla que els vagi malament...
ELLA.- No, però es veu que s´han de fer obres a l´edifici i tot plegat és molt car...
ELL.- Es vol vendre l´edifici?
ELLA.- Això no m´ho ha dit...
Pausa
ELL.- Li has donat una targeta?ELLA.- Me l´ha demanat ella...
ELL.- Com és que sempre et demanen targetes?
ELLA.- A tu no te les demanen?
ELL.- Jo mai no dic de què treballo...
ELLA.- De debò?
ELL.- Sí...
ELLA.- I si t´ho pregunten?
ELL.- A tu sempre et pregunten de què treballes?
ELLA.- Depèn...
ELL.- I després sempre et demanen una tarjeta?
ELLA.- Era una relacions públiques, les relacions públiques han de ser amables amb la gent... (Pausa) Tu de què parles amb els desconeguts?
ELL.- Què...
ELLA.- Quan coneixes algú de què parleu?
ELL.- De què parlem?
ELLA.- Segur que hi ha un moment que surt la feina a la conversa, o no? Potser del que es tracta és de retardar-ho més o menys temps... Potser tu aconsegueixes retardar-ho més que jo... Deu ser qüestió de proposar-s´ho, suposo...
ELL.- Va ser la meva mare qui em va fer adonar-me´n un dia... Em va dir que si l´anava a veure no li parlés més de feina. Es veu que sempre que hi anava li parlava del mateix...
ELLA.- Ho tindré en compte quan hi vagi demà...
ELL.- No, potser de la teva feina sí que li farà gràcia parlar-ne...Com que fa temps que no et veu...
Pausa.
ELLA.- Què et sembla que em vol demanar?ELL.- Ja t´ho dirà ella demà.
ELLA.- Per què no m´ho vols dir...
ELL.- Potser vol que l´acompanyis a ella i a la seva amiga de vacances...
ELLA.- A tu t´ho ha demanat...
ELL.- No...
Pausa.
ELLA.- Tu saps el que em vol demanar de debò, oi?ELL.- No ho sé...si ho sabés t´ho diria...(Pausa llarga) Vols ballar una mica?
ELLA.- Tu vols ballar?
ELL.- Sí...
ELLA.- I el peu? No et fa mal?
ELL.- No...
Tots dos es posen a ballar agafats al costat de la porta entreoberta des d´on arriba una música. De sobte la porta es tanca de cop i la música es deixa de sentir. Tots dos deixen de ballar i Ell s´acosta a la porta per provar d´obrir-la però no pot, després truca a la porta.
ELLA.- No es pot obrir?ELL.- Algú l´ha tancat des de dintre...
ELLA.- L´haurà tancat el vent...
ELL.- Ara no feia vent...
Ell torna a trucar a la porta. Pausa
ELLA.- No hi deu haver ningú a prop...Pausa.
ELL.- Què fem...Pausa.
ELLA.- Podem anar per davant i tornar a entrar...ELL.- Tu vols tornar a dintre?
ELLA.- I tu?
ELL.- No sé, ja és una mica tard...
Pausa
ELLA.- Aquella porta et sembla que és de la discoteca? (Es refereix a la porta més petita i vella)ELL.- Quina...
ELLA.- Aquella...
ELL.- No ho sé...
Ella s´acosta a la porta petita i truca un parell de vegades. Pausa.
ELL.- Anem?ELLA.- Sí... (Tots dos es disposen a marxar.De sobte s´encén una llum a l´altra banda de la porta petita i tots dos s´aturen. S´obre la porta petita i en surt una dona) Perdoni...em pensava que no hi havia ningú...
DONA.- De part de qui vénen?
ELLA.- Com?
Pausa.
DONA.- Han trucat vostès, no?ELLA.- Perdoni...m´he equivocat...
ELL.- Ho sento...
Pausa.
DONA.- Així no han vingut a veure les runes?ELL.- Com diu?
DONA.- Les runes...
ELL.- Perdoni, no l´entenc...
DONA.- Són estrangers?
ELLA.- No, som d´aquí...
Pausa.
DONA.- ¿No han vingut per les runes?ELLA.- Quines runes?
DONA.- Fa temps que em van dir que enviarien algú perquè se les mirés, però encara no ha vingut ningú.
ELL.- Nosaltres hem sortit ara de la discoteca, per aquella porta...
DONA.- Què passa... S´ha calat foc?
ELL.- Foc?
DONA.- A la discoteca...
ELLA.- No, de fet hem sortit a fumar aquí fora i se´ns ha tancat la porta per culpa del vent...
Pausa
DONA.- Van junts?ELLA.- Què...
ELL.- Sí, sí que anem junts...
DONA.- I per què han trucat?
ELL.- La veritat és que ens pensàvem que era una porta de la discoteca...
DONA.- La porta d´entrada és pel davant...
ELL.- Sí, gràcies...
Pausa
DONA.- Coneixen l´amo de la discoteca?ELL.- No...
Pausa
DONA.- Vostè tampoc?ELLA.- No, però conec la relacions públiques...
DONA.- La coneix molt?
ELLA.- No, de fet l´he conegut avui...
DONA.- I li ha dit alguna cosa de mi?
ELLA.- De vostè?
DONA.- Sí, si li ha dit alguna cosa de mí...
ELLA.- No...
DONA.- I de les runes?
ELLA.- No, tampoc...
DONA.- A ells no els interessa gens que ningú vingui a veure les runes...
ELL.- Quines runes són?
DONA.- Les que hi ha aquí a sota...
Pausa.
ELLA.- Vostè viu aquí?DONA.- Això abans era una fàbrica. Quan em vaig separar del meu marit ell es va quedar la part de dalt i jo el soterrani. Després ell hi va muntar la discoteca.
ELLA.- El seu marit és l´amo de la discoteca?
DONA.- Sí, però ell mai no ve per aquí... Oi que no hi era avui?
ELLA.- A la discoteca? No...
DONA.- Ha muntat una discoteca com podria haver muntat qualsevol cosa. Al començament em volia comprar el soterrani per posar-hi un aparcament però no vam arribar a posar-nos d´acord perquè a més va ser quan jo vaig descobrir les runes...
ELL.- Al soterrani?
DONA.- Les vaig descobrir de casualitat...quan vaig voler enterrar el meu gat al soterrani, no volia llençar-lo a les escombraries com fa tothom i vaig fer un forat al soterrani i aleshores vaig trobar les primeres runes... D´això ja fa uns tres anys...
Pausa.
ELLA.- Ha trucat a l´Ajuntament?DONA.- És clar, però sempre em diuen que enviaran algú, que m´esperi i no toqui res... Però com volen que m´esperi... Vostès s´esperarien?
ELLA.- Són molt antigues les runes?
DONA.- Les volen veure?
Pausa.
ELL.- És que és una mica tard ara...DONA.- Segur que no han vist mai res semblant. Jo quan les vaig veure per primer cop no m´ho podia creure. Mai no havia vist res igual... I després, mirant fotos d´altres runes no he trobat res que s´hi assemblés, res... Si no fos perquè necessito algú que enretiri les màquines les excavaria jo sola les runes...
ELL.- Quines màquines són...
DONA.- Al soterrani hi ha encara màquines de l´antiga fàbrica metalúrgica. Són màquines molt pesades i jo tota sola no les puc arrossegar, faria falta una grúa fins i tot...
Pausa.
ELL.- Jo demà potser veuré l´alcalde un moment... Si vol li puc dir alguna cosa...DONA.- Veurà l´alcalde?
ELL.- Sí...
DONA.- A l´Ajuntament?
ELL.- No, en un altre lloc...
DONA.- El coneix molt...l´alcalde?
ELL.- No, no el conec...però li puc dir...
DONA.- Treballa a l´Ajuntament?
ELL.- No, no hi treballo...
Pausa.
DONA.- (A Ella) Vostè també hi serà?ELLA.- Jo?
DONA.- Sí, amb l´alcalde...
ELLA.- No, jo no el veuré...
DONA.- (A Ell) Si em diu a quina hora es veuran hi podria anar jo un moment... No els destorbaria per res, li ho prometo...
ELL.- És que no sé ben bé a quina hora serà, no depèn de mi...
DONA.- Entenc...
ELL.- A més serà un moment, només el veuré un moment i prou...
DONA.- Llavors li dono a vostè una cosa perquè li ensenyi...
ELL.- Com?
DONA.- Esperi´s torno de seguida...
ELL.- Escolti...
DONA.- No trigaré gens...
ELL.- Esperi...!
La Dona surt per la porta petita que queda entreoberta. Pausa.
ELLA.- Em sembla que es pensa que treballes a l´Ajuntament...ELL.- Ja li he dit que no... (Pausa. Ella s´acosta una mica a la porta) Es veu alguna cosa?
ELLA.- Només una escala i una llum al final.
Pausa.
ELL.- Et sembla que només hi ha aquesta porta?...ELLA.- Què?
ELL.- Que baixi al soterrani...
ELLA.- No ho sé...
Pausa
ELL.- Segur que no és la primera que troba unes runes... I amb tantes obres com es fan ara...ELLA.- T´has fixat en les seves mans? Les tenia plenes de talls...
Pausa llarga.
ELL.- No sembla que torni...ELLA.- La relacions públiques m´ha dit que l´amo de la discoteca estava de viatge...
ELL.- Segur que són amants...
ELLA.- Qui...
ELL.- L´amo i la relacions públiques...
ELLA.- No ho crec... La relacions públiques se m´ha insinuat...
ELL.- A tu?
ELLA.- Ja t´he dit que estava una mica beguda...
ELL.- Abans no m´has dit que se t´hagués insinuat... Per què no m´ho has dit?
ELLA.- Com que li he donat la tarjeta no t´ho volia dir...
ELL.- I per què li has donat...
ELLA.- Li he donat abans que s´insinués... (Pausa. Ell comença a riure) Què passa... (Pausa) Per què rius... (Pausa) Es pot saber què et fa tanta gràcia...?
ELL.- És que jo tampoc no t´he dit una cosa...
ELLA.- Què... (Pausa) Quina cosa...
ELL.- Al lavabo m´ha passat una cosa...
ELLA.- Què...
ELL.- Aquell noi...
ELLA.- Quin noi...?
ELL.- Aquell del lavabo...
ELLA.- Ah, aquell... (Pausa. També riu) Què ha passat...
ELL.- Gairebé ens barallem...
ELLA.- Tu i aquell noi?
ELL.- Sí...
Pausa. Tots dos al final deixen de riure.
ELLA.- Per què us heu barallat?ELL.- M´ha demanat diners per a la màquina dels preservatius i jo li he dit que no...
ELLA.- Aquell noi que plorava?
ELL.- Sí, el del lavabo...
ELLA.- T´ha volgut prendre els diners?
ELL.- No, ja t´he dit que me´ls ha demanat...
ELLA.- I llavors per què us heu barallat?
ELL.- No ens hem barallat... Només ens hem aixecat la veu i prou... No sé, potser anava drogat...
ELLA.- El noi?...
ELL.- No hi havia ningú més al lavabo...
ELLA.- I després què ha passat...
ELL.- Res, jo he surtit del lavabo...
Pausa.
ELLA.- Què fem...ELL.- Vols marxar?
ELLA.- Potser ja no tornarà...
Pausa
ELL.- Esperem un minut més i si no ve marxem... (Pausa. Ella mira a dintre la seva bossa) Què busques...ELLA.- (Treu de la bossa el ninot de l´escena 1) Ens esperem fins que s´acabi la corda...
ELL.- Què...
ELLA.- Quan s´acabi la corda marxem...
Ella li dóna corda al ninot i el deixa a terra. Tots dos es miren el ninot fins que se li acaba la corda. Pausa llarga. Ella cull el ninot de terra i llavors apareix la Dona per la porta.
DONA.- Perdonin si he trigat però no he trobat cap paper per embolicar-ho... (Dóna alguna cosa a Ell i després a Ella)ELLA.- És per a mi?
DONA.- Sí...
Pausa.
ELLA.- És molt maca...DONA.- Són dues pedres d´un collar que vaig trobar gairebé al començament... Estava fet de pedres com aquesta i de trossos de metall molt esmolat... Sembla impossible que algú se´l pogués posar al coll sense fer-se mal...
ELLA.- Potser no era un collar...
DONA.- Sí, gairebé estava sencer...es veia de seguida que era un collar... No, el que penso és que no devia ser per guarnir sino per una altra cosa... (Pausa) A vostè també li agrada?
ELL.- Sí, és molt maca...
DONA.- Amb la llum del sol brilla d´una manera molt especial... (Pausa) Ara que ho penso hauria d´haver dut una altra pedra perquè si aquesta l´ha de donar a l´alcalde...
ELL.- És igual...
DONA.- Si de cas li ensenya la pedra i prou, no cal que la hi doni...
ELLA.- Té...la meva...
ELL.- No, és igual...
ELLA.- Dóna-li aquesta a l´alcalde...
ELL.- No, no cal...
A Ella li cau la pedra a terra.
ELLA.- (Mirant a terra) On és...ELL.- T´ha caigut?
ELLA.- Sí... (Tots tres miren a terra) No pot haver anat molt lluny...
Pausa.
DONA.- Si no la troba puc anar a buscar-ne una altra...o pot venir demà... De dia segur que la trobarà de seguida...ELLA.- És que demà no puc venir...
DONA.- No hi ha de tornar a la discoteca?
ELLA.- Demà? No...
DONA.- (A Ell) Vostè tampoc?
ELL.- No, demà segur que no...
Pausa.
DONA.- S´han conegut a la discoteca?ELL.- Com?
DONA.- Si s´han conegut a la discoteca...
ELL.- Sí...
DONA.- Mentre ballaven?
ELL.- Sí...
Pausa.
DONA.- Com és la discoteca...? Es veu arreglada?ELLA.- No l´ha vista mai?
DONA.- No...
ELLA.- No està malament...
DONA.- La música no els sembla que està massa alta?
ELLA.- Sí, una mica...
Pausa.
DONA.- M´imagino que a dintre no es deu poder parlar gaire amb tant de soroll...ELLA.- No, no es pot parlar gaire...
DONA.- I tot i així s´han conegut...
ELLA.- Sí...
Pausa.
DONA.- Jo tinc un fill que de vegades ve a la discoteca.... Ell es es va posar de la banda del meu marit des del començament... És clar que jo en el seu lloc potser hauria fet el mateix... De tant en en tant es penedeix i ve a plorar a la porta del soterrani però quan sent que pujo les escales se´n torna de seguida a dalt...Pausa.
ELLA.- Aquí està... (Cull la pedra)DONA.- A veure-la... (Ella li ensenya la pedra)
Pausa.
ELLA.- No li fan mal les mans?DONA.- Les mans?
ELLA.- Si no li fan mal...
DONA.- No, ara ja no. Al començament sí, però ara ja m´hi he acostumat.
ELLA.- No treballa amb guants?
DONA.- Només quan trec la sorra, després quan agafo les coses i les netejo ho faig sense guants per a no trencar-les... La majoria de coses que trobo són molt fràgils...
Li torna la pedra.Pausa.
ELL.- Per què no m´apunta en un paper el seu nom i l´adreça d´aquí i també li donaré a l´alcalde...DONA.- Sí, molt bé... (Pausa) Tenen alguna cosa per poder escriure...?
ELL.- Sí... (Li dóna paper i bolígraf. Pausa) Em sembla que he vist el seu fill a la discoteca...
DONA.- Ara?
ELL.- Sí, era al lavabo...
DONA.- Com sap que era el meu fill?
ELL.- Se li assembla...
DONA.- Potser ha trucat a la porta i no l´he sentit... De vegades amb el soroll de dalt, i si sóc molt al fons del soterrani no sento si truquen a la porta.
ELLA.- Però a nosaltres sí que ens ha sentit...
DONA.- Perquè en aquell moment era a prop de les escales, he tingut sort...
ELL.- Sort?
DONA.- Sí, de sentir-los trucar... (Pausa. Torna el bolígraf a Ell) Bé, gràcies per tot... (Dóna la mà a tots dos) Bona nit...
ELLA.- Vostè es queda?
DONA.- Sí.
ELLA.- No vol que l´acompanyem a casa seva?
DONA.- No, em quedaré una estona encara...
ELL.- Viu molt lluny d´aquí?
DONA.- A l´altra banda del riu.
ELL.- La podem acompanyar si vol... Nosaltres també hem de creuar el riu...
DONA.- No, m´estimo més quedar-me una estona encara.
Pausa.
ELL.- Bé, bona nit...ELLA.- Bona nit...
Pausa.
DONA.- Perdoni...em pot donar el seu telèfon?ELL.- El meu?
DONA.- Sí, m´agradaria trucar-lo demà per saber com ha anat amb l´alcalde...
ELL.- Si vol ja la trucaré jo...
DONA.- És que no tinc telèfon... Si em diu una hora el puc trucar a on em digui...
ELL.- És que ara no sóc gaire a casa...
DONA.- I a la feina?, el podria trucar allà...
ELL.- Li donaré el de casa... (Treu el bolígraf i un paper)
DONA.- És molt amable... (Pausa. Mentre ell escriu) Quina feina té?
ELL.- Jo?
DONA.- Sí...
ELL.- De fet ara no treballo en res...
DONA.- Està a l´atur?
ELL.- No, m´he pres un any sabàtic...
DONA.- Sabàtic?
ELL.- Sí, un any de descans per dir-ho així...mentre penso què vull fer...quina mena de negoci vull muntar després...
Pausa.
DONA.- (A Ella) I vostè de què treballa?ELLA.- En un hotel... A la recepció...
DONA.- Viu allà?
ELLA.- A l´hotel? No...
DONA.- Deu ser molt cansat...
ELLA.- Sí, una mica...
Pausa.
DONA.- (A Ella) Si ve un altre dia li ensenyaré les runes... I a vostè també, és clar...ELLA.- Per què no me les ensenya ara?
DONA.- No ha de marxar?
ELLA.- Són molt grans?
DONA.- Les runes? No, no gaire... (A Ell) Vostè també les vol veure ara?
ELL.- No, jo me n´he d´anar...és tard...
DONA.- No li fa res baixar sola?
ELLA.- No...
DONA.- Però em sap greu per després...
ELLA.- Per després?
DONA.- Que hagi de tonar sola...
ELLA.- Ja agafaré un taxi...
DONA.- (A Ell) Vostè ha vingut amb cotxe?
ELL.- No, a peu...però agafaré un taxi aquí mateix...
DONA.- Ja el trucaré demà...
ELL.- Sí...
DONA.- Bona nit...
Ell surt d´escena. Pausa.
DONA.- (S´acosten a la porta) Vagi amb compte amb els graons...
La Dona i Ella surten per la porta petita. Obscuritat.
|
|